En molts sistemes polítics, els mateixos noms i cognoms reapareixen en diferents rols al llarg dels anys. Exministres que esdevenen parlamentaris, alcaldes que passen a ser consellers, o líders partidistes que ocupen càrrecs en empreses públiques. Aquesta rotació no és casual: és una estratègia per mantenir el control del poder mentre es projecta una imatge de renovació. Al canviar de càrrecs, les elits polítiques eviten l’acumulació de responsabilitat per les seves accions i es presenten com a figures noves, encara que formin part del mateix sistema.

A més, aquesta pràctica permet crear una xarxa de lleialtats i influències que facilita la coordinació entre diferents nivells de govern. Els mateixos actors es mouen entre institucions, assegurant que les decisions es prenguin d’acord amb els interessos del grup en el poder, en lloc de respondre a les necessitats de la ciutadania.