La decisió de Cupra de fabricar als EUA per evitar els aranzels de Trump reflecteix com les polítiques comercials poden redibuixar l’estratègia de les empreses. Aquest moviment, més enllà de ser una resposta a mesures proteccionistes, posa en evidència la fragilitat de la globalització i com els costos derivats de les tensions geopolítiques recauen sobre la indústria i, finalment, sobre els consumidors. Si els cotxes es tornen més cars per culpa dels aranzels, això podria retrasar encara més la renovació del parc automobilístic, fent que els usuaris mantinguin els seus vehicles més anys. Això, però, també obre un debat: en lloc de perpetuar un model de consum basat en el canvi constant de vehicle, no caldria prioritzar alternatives sostenibles i reforçar el transport públic com a eix central de la mobilitat?
Del luxe al dilema: cotxe, aranzels i la necessitat d’un canvi de model
En un passat no gaire llunyà, tenir un automòbil era sinònim de prosperitat. Avui, però, el debat sobre si cal canviar de cotxe cada pocs anys s’enfronta a contradiccions profundes. D’una banda, la indústria promou el consum constant, però, de l’altra, factors com els aranzels —com els que han empès Cupra a produir als EUA— encareixen els vehicles i qüestionen aquesta dinàmica.

El cas de Cupra és paradigmàtic: per evitar les tarifes de Trump, l’empresa trasllada la producció, però això no soluciona el problema estructural. Els aranzels no només afecten les empreses, sinó que també penalitzen els usuaris, que es troben amb preus més alts i, possiblement, amb menys opcions. Aquest escenari invita a repensar: ¿realment necessitem canviar de cotxe tan sovint? ¿No seria més intel·ligent invertir en un transport públic eficient i atractiu, que redueixi la dependència del vehicle privat?

La resposta no és simple. El cotxe segueix sent una eina clau per a molts, però el seu ús indiscriminat té costos ambientals i socials. Els governs, en lloc de cedir a pressions proteccionistes, haurien d’impulsar polítiques que fomentin la sostenibilitat: subvencions per a vehicles ecològics, millora del transport públic i incentius per a compartir cotxes. Paradoxalment, els mateixos aranzels que avui fragmenten el mercat podrien ser una oportunitat per accelerar la transició cap a models de mobilitat més justos i respectuosos amb el planeta.

En definitiva, el cas de Cupra no és només una anècdota econòmica: és un símptoma de que el sistema actual esclata. La pregunta no és quan canviar de cotxe, sinó com deixar de dependre tant d’ell.
elnacional.cat/oneconomia/ca/e…

Els aranzels de Trump: el detonador perquè Cupra es fabriqui als EUA

El president de Seat, Wayne Griffiths, ja admetia fa unes setmanes que les decisions de Donald Trump en política aranzelària indicaria com abordaria el grup el seu projecte per al desembarcament de la marca Cupra als Estats Units.

^{Maria Teresa Coca (ON ECONOMIA)}