El comportament de les institucions i els polítics que ens representen ha estat, en els últims anys, cada vegada més desfavorable per a la ciutadania en general, i especialment per als joves. Aquesta realitat és especialment evident entre les generacions més joves, que, tot i que no han viscut de prop una dictadura, perceben una realitat social i política cada vegada més polaritzada i inestable. Per molts d'ells, la possibilitat d'una dictadura sembla allunyada i difícil de comparar amb el present, però la manca de confiança en els responsables polítics i les decisions preses per aquestes institucions els genera un sentiment de desconfiança i impotència.

Malgrat no haver viscut en una dictadura, molts joves veuen el present com un moment crític en què les condicions econòmiques, socials i polítiques poden ser fins i tot més destructives que una situació de tirania explícita. L'increment de la corrupció, l'erosió dels drets socials i laborals, les ineficàcies en la gestió pública i la manca de resposta efectiva davant els problemes urgents han alimentat la percepció que els polítics actuals han conduït la societat cap a una situació de desordre, on el futur sembla incert i perillós. Per tant, molts consideren que el sistema polític actual, amb les seves crisis constants i la creixent falta de transparència, pot ser tan perillós com una dictadura, ja que els afecta negativament en el seu dia a dia i afecta el seu futur immediat i el de les pròximes generacions.

Aquesta percepció és una alarma que no ha de ser ignorada, ja que implica una gran fractura entre els representants polítics i una gran part de la població jove. El sentiment generalitzat és que els polítics, lluny de defensar els interessos de la ciutadania, actuen de manera egoista, buscant els seus propis interessos, sovint a costa del benestar col·lectiu. La manca de resolució als problemes socials més urgents —com l'atur juvenil, l'habitatge inaccessible, i l'educació deficitària— fa que molts joves vegin el futur amb escepticisme i por. Així, tot i que no viuen sota un règim autoritari, la seva percepció de la política actual és que es tracta d'un sistema que no els garanteix una vida millor, sinó que els condemna a un futur incert i fragmentat.

Això és en part degut a que els actuals governants, molts de los quals no van viure la dictadura (tant per ser massa joves com perquè eren infants), no tenen una visió clara de què volia dir vivir en un sistema autoritari. Això ha contribuït a que els joves tinguin una percepció crítica de la situació actual.

És important destacar que els governants actius han perdut la vocació de servir al país i al seu poble, una vocació que hauria de ser la base fonamental de qualsevol càrrec públic. En lloc de dedicar-se a la millora del benestar social i econòmic de la ciutadania, molts dels que ostenten el poder han transformat la seva posició en una manera de vida personal, prioritzant els seus interessos individuals per sobre dels necessitats de la societat. En comptes de vetllar per la justícia social, l’equitat i el progrés, aquests polítics semblen haver adoptat una postura de supervivència dins d'un sistema que els beneficia, mantenint-se en llocs de poder que els proporcionen beneficis econòmics substancials sense haver de realitzar grans esforços per aconseguir-los.

Aquesta actitud passiva i desconnectada de la realitat quotidiana de la ciutadania s'ha traduït en una falta d'eficàcia i responsabilitat. Les polítiques que s’apliquen sovint no reflecteixen les necessitats reals de la població, i moltes vegades es centren més en la retòrica i la imatge pública que en solucions concretes per als problemes urgents de la societat. Aquesta falta de compromís i la seva incapacitat per resoldre els problemes que afecten la gent, com l’atur, la precarietat laboral, les desigualtats socials i els serveis públics deficitari, ha creat un ambient de desconfiança i frustració entre els ciutadans, especialment entre els joves, que perceben que el sistema polític no està dissenyat per millorar la seva vida.

Els joves, que es troben en una etapa decisiva per al seu futur, han estat testimoni de la ineficàcia dels governants per generar canvis reals. Veuen com els seus somnis de treballar, estudiar i viure dignament són cada cop més difícils de complir, mentre que aquells que ocupen càrrecs polítics es mantenen en una posició còmoda i sovint aïllada de les dificultats diàries de la gent. Aquesta sensació de desconnexió entre el poder polític i la societat civil ha alimentat un descontentament profund, que es manifesta en l'augment del desinterès pels processos polítics i en la creixent insatisfacció envers els partits tradicionals.

L'efecte d'aquesta desconnexió és que la política es percep com un joc en què els interessos de la ciutadania no tenen cabuda, mentre que els polítics només busquen mantenir els seus privilegis i el seu poder. Aquesta situació, sumada a la falta d'un projecte clar i realista per part dels governants per afrontar els reptes socials i econòmics, ha augmentat l'abandó de la política per part de molts joves, que senten que el seu esforç i la seva veu no tenen cap impacte en la presa de decisions que afecten el seu futur. La frustració creixent entre la joventut es converteix, així, en un símptoma de la crisi de confiança en les institucions polítiques i en la necessitat urgent de renovació i autèntic compromís per part dels dirigents polítics.

En definitiva, la percepció dels joves sobre el mal major que podria arribar i la incapacitat dels governants per solucionar els problemes actuals estan estretament relacionades amb la falta de visió i compromís dels polítics en servir al país i al seu poble