En un món cada vegada més interconnectat, on els mitjans de comunicació digital permeten a tothom accedir ràpidament a informació, esdevé sorprenent com encara molts sistemes tradicionals de comunicació persisteixen en formats obsolets que no només no responen als reptes contemporanis, sinó que també donen suport involuntàriament al discurs de l'extrema dreta. La manera en què s'organitza i distribueix la informació en molts programes informatius ha passat de ser una eina per a l'educació ciutadana a convertir-se en un espai que alimenta el creixement d'ideologies extremistes.

### **La banalització de les notícies rellevants**
Un dels problemes més evidents és la tendència dels mitjans tradicionals a prioritzar continguts lleugerament entretinguts o superflus sobre temes reals que afecten directament a la població. Quan un programa dedicat a l'actualitat dedica més temps a parlar de la meteorologia, esports o l'activitat cinematogràfics que a debats sobre crítics socials, econòmics o polítics, estem davant d'un problema estructural. Aquest desequilibri no només mina la capacitat del públic per entendre el món que els envolta, sinó que també crea un buit informatiu que és ràpidament omplert per fonts menys rigoroses o fins i tot manipuladores.

L'extrema dreta sap explotar aquesta situació amb gran eficàcia. En un context en què les persones busquen respostes sense trobar-les en els mitjans tradicionals, les ideologies simplistes ofereixen solucions fàcils però falses a problemes complexos. Per exemple, mentre uns mitjans es centren en l'estil de vida dels polítics o en la predicció del temps, altres poden fer servir aquesta falta d'informació per difondre narratives alarmistes sobre migracions, seguretat pública o globalització, presentant-les com a amenaces existencials per a la identitat nacional.

### **La fragmentació de l'atenció**
Un altre aspecte preocupant és la fragmentació de l'atenció que promou el format actual dels mitjans tradicionals. El fet que les notícies es presentin en "bites" curts i digestibles, sense profunditat ni context, fa que moltes persones acabin veient l'actualitat com una colla de punts suspensius sense connexió entre ells. Aquesta superficialitat facilita que els discursos populistes, sovint construïts sobre generalitzacions i emocions fortes, cobrin força. L'extrema dreta té especial talent per transformar aquestes emocions en raons per alimentar el seu disseny polític basat en la por i l'exclusió.

Mentre els mitjans tradicionals intenten complaure a tothom amb continguts variats, l'extrema dreta ofereix un discurs clar, si bé distorsionat, que sembla oferir certesa en un món incert. Això és particularment perillós en moments de crisi econòmica o política, quan les persones busquen orientació i els mitjans no estan disposats a proporcionar-la.

### **L'absència de contextualització històrica i social**
Una de les característiques més preocupants del format actual dels mitjans tradicionals és l'absència de contextualització històrica i social. Les notícies són presentades com si foren independents les unes de les altres, sense prendre en compte els factors estructurals que les han generat. Aquesta manca de perspectiva amplia permet que l'extrema dreta presenti determinades situacions com a fruits del caos inevitable o com a conseqüències d'actes individuals, en comptes de reconèixer-les com part d'un sistema complex amb arrels profundes.

Per exemple, quan es parla de pobresa, desigualtat o immigració sense abordar les causes sistèmiques que els han provocat, es crea un terreny propici per a que l'extrema dreta presenti solucions simplistes basades en la culpabilització de grups vulnerables. Si els mitjans no expliquen que la globalització econòmica, les polítiques fiscals injustes o les inestabilitats geopolítiques són responsables de molts dels problemes globals actuals, és molt més fàcil que algú cregui que la solució és tan senzilla com tancar fronteres o reduir els drets civils.

### **La necessitat d'un canvi radical**
És evident que el format actual dels mitjans tradicionals ja no respon als reptes del segle XXI. Per evitar que l'extrema dreta continue beneficiant-se d'aquesta dinàmica, és essencial repensar la manera en què es comunica la informació. Cal apostar per a formats que donin prioritat a la profunditat, la contextualització i l'anàlisi crítica. També és crucial educar al públic sobre com interpretar les notícies i detectar informació falsa o manipulada.

A més, els periodistes i editors han de prendre consciència del poder que tenen en les mans. No només són transmissors d'informació, sinó també constructors de narratives que poden influir en la manera en què les persones entenen el món. Si volen evitar que el seu treball sigui utilitzat per alimentar ideologies extremistes, han de centrar-se en destacar les veus que defensen la convivència, la diversitat i la solidaritat.

En últim terme, el futur del periodisme depèn de la voluntat de repensar-se a ell mateix. Si no ho fem, correm el risc que els mitjans tradicionals, lluny d'aconseguir el seu objectiu original d'informar i educar, continuen donant benzina al foc de l'extrema dreta. I això és un luxe que no ens podem permetre.